-

Donem resposta a les necessitats dels diferents agents de la societat en la prevenció i gestió de residus.

// Societat #ResiduZero  //

 

Són trenta indicadors que permeten valorar la situació catalana en aquells aspectes considerats estratègics per avançar cap al residu zero: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor, política municipal i economía circular.

Actualment hi ha una creença fictícia que defensa que com més produim i consumim, més rics i feliços som. Aquesta afirmació que ens han fet creure, va en contra del marc normatiu europeu sobre desacoblar la riquesa i la producció de residus i ens aboca a que, any rere any, el consum de recursos naturals i la quantitat d'escombraries a Catalunya sigui desproporcionada.

Cada català i catalana produeix -de forma voluntària o fomentada pel sistema de producció i distribució- una mitjana de 509 quilos de residus a l'any' (Rezero, 2019).

Dels 509 quilos de residus que produïm cada persona a l’any, 300 quilos van directament al contenidor de resta. Una situació que no ha canviat en cinc anys.

En primer lloc, aquesta situació ve com a conseqüencia d’un augment exponencial de productes que s’introdueixen al mercat sense que els fabricants tinguin en compte els aspectes ambientals a l'hora de dissenyar-los ni es responsabilitzin de la seva repercussió ambiental i econòmica un cop esdevenen residus.

Segons Elena Diez, Directora executiva de Rezero “És impressionant com en el segle XXI encara permetem la introducció en el mercat i el foment de productes com les càpsules de cafè o els bolquers d’un sol ús que ni són reutilitzables, ni compostables ni es reciclen. A més, la seva gestió, tot i que l’hauria d’assumir el fabricant sota la premisa de la responsabilitat ampliada del productor, l’acaben pagant els municipis i, per tant, repercuteix sobre els impostos que paguem tota la ciutadania”.

L’exemple paradigmàtic: “El format de cafè en càpsules ja representa el 15% del cafè consumit a Catalunya, quan el 2004 només representava un 2%. Actualment les càpsules de cafè no es reciclen.

Per una banda, cada vegada hi ha més i més diversitat de productes d’usar i llençar sense que se’n penalitzi el seu impacte i, per altra banda, es deixa de fomentar els productes que són reutilitzables, compostables o els fàcilment reciclables que es puguin reintroduir a l’economia productiva.

En el cas dels envasos de begudes -llaunes i ampolles- només el 16% són reutilitzables i van minvant cada any deixant pas a la cultura d’un sol ús. Aquesta situació ha estat crítica des de que, a l’any 1997, es van introduir els sistemes integrals de gestió per envasos a la llei de residus: des d’aleshores hi ha hagut una devallada del 50% d’envasos reutilitzables.

Per altra banda, la recollida selectiva es manté estancada en nivells baixos –entre el 35 i el 37%- i de mala qualitat. Això vol dir que s’ha de replantejar els sistemes de recollida de residus ja que el 75% de la població catalana viu a municipis on la recollida selectiva està en nivells inferiors al 40%. Pel que fa a la qualitat del material recollit, gran part no es podrà utilitzar per fer de nou productes amb una funció com contenir aliments perquè es barregen amb altres fraccions fent disminuir la puresa del material. En el cas del compost, que esdevé a partir de la recollida de la matèria orgànica, actualment tampoc es pot utilitzar per usos agrícoles degut a la presència de plàstics i altres materials. . Aquesta situacío ens porta un malbaratament de recursos naturals que Catalunya no es pot permetre.

L’estudi apunta que els municipis que produeixen menys residus i tenen una recollida selectiva superior al 60% han apostat per sistemes d’individualització com el porta a porta, el pagament per generació o el tancament de contenidor. Per altra banda, la consciència i el consum de productes de comerç just i ecològic per part de la ciutadania continuen creixent.

Aquest informe evidencia la necessitat urgent per a que Catalunya aprovi una nova llei de residus que es focalitzi en acabar amb la cultura d’usar i llençar. Un nou marc legal català facilitaria la transició cap al residu zero, posant el focus en la responsabilitat compartida per part de tots els sectors.

Segons Rosa García, Directora General de Rezero “Hem de deixar de culpabilitzar a la ciutadania i que cada sector assumeixi la seva responsabilitat.. Una nova llei catalana de residus ajudaria a fer-hi front, seguint l’estela que ha deixat la nova llei balear de residus aprovada fa dues setmanes i el marc normatiu europeu contra la contaminació dels plàstics”.
I acaba: “És urgent transitar de forma rápida i decidida cap a una societat catalana que no hipotequi el futur i que tingui una visió justa de responsabilitats tenint en compte els recursos del planeta”.

La fundació Rezero també ha presentat propostes per a que Catalunya prengui el camí cap al residu zero. Entre elles, es destaquen les prohibicions o impostos per a productes d’un sol ús i productes de curta durada com la vaixella, les safates de plàstic, les bosses de plàstic; tenir un marc legal referent a la venda de productes a granel; prohibir la venda d’aigua i refrescos en envasos d’un sol ús en edificis i instal·lacions públiques; que els productors cobreixin e 100% dels costos associats als residus generats; o generalizar el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a determinats envasos de begudes i per altres productes amb potencial de reutilització i recuperació.

Consultes:
Resum executiu del Informe:
http://rezero.cat/dm/estudis-de-recerca/343-resum-executiu-informe-rezero-catalunya-residuzero

Informe complert “Catalunya cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors cap a la transició”:
http://rezero.cat/dm/estudis-de-recerca/342-informe-catalunya-residu-zero